Els dispositius electrònics i elèctrics abasten una àmplia gamma de tipus i normalment es classifiquen en funció de les seves funcions específiques. A grans trets, es poden classificar en les categories següents: equips de comunicació-incloses les eines de comunicació electròniques com ara telèfons, telèfons mòbils i ordinadors; equips d'àudio-visuals-que inclouen dispositius de reproducció electrònica com ara televisors, altaveus, reproductors MP3 i reproductors MP4; electrodomèstics-que inclouen diversos dispositius domèstics moderns, com ara neveres, rentadores i aparells d'aire condicionat; i instrumentació i equips-com ara dispositius comercials (p. ex., projectors) i equips electrònics mèdics (p. ex., escàners CT).
Els dispositius electrònics i elèctrics tenen una sèrie d'avantatges diferents, tot i que també comporten certs inconvenients inherents. Els seus avantatges principals inclouen: velocitats de commutació ràpides, assolint el rang de mil·lisegons o fins i tot microsegons; multifuncionalitat, que els permet satisfer necessitats diverses tant en la vida quotidiana com en els entorns laborals professionals, alhora que demostren una gran adaptabilitat; alta eficiència operativa juntament amb requisits de potència de control relativament baixos; i una llarga vida útil, caracteritzada per un desgast mínim fins i tot sota un funcionament freqüent. Per contra, aquests dispositius també presenten diversos inconvenients: costos elevats-que inclouen despeses relacionades amb el disseny, els components i els circuits; costos de manteniment elevats i requisits exigents per al manteniment rutinari; capacitat de sobrecàrrega limitada; i defectes tècnics inherents, com ara corrents de fuga i caigudes de tensió importants als transistors de commutació.
